ENA’16. Plàstiques

PARLEM DE PLÀSTIQUES

 

AMB: ÁLVARO SOLERARPA

 

Modera: CRISTIAN SEGURA

(https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristian_Segura_i_Arasa)

Periodista i escriptor. Entre el 2003 i el 2010 va exercir la seva professió a Berlín i a Pequín. Ha col·laborat a revistes econòmiques internacionals. Ha escrit a l’Avui, Mundo Deportivo i l’Ara. Col·labora a El matí de Catalunya Ràdio amb la secció El calidoscopi de Cristian Segura. L’any 2011 guanyà el Premi Josep Pla de Narrativa per El cau del conill (Destino 2011). Ha publicat també Ciment Armat  (Columna 2013) i Viaje al Ussuri. Tras los pasos de Dersú Uzalá, amb Andrea Rodés Montoliu (Altaïr, 2014). És redactor del diari El País, on publica regularment els seus articles.

 

25/nov. 2016


Acabat d’arribar d’un viatge en barco per orient mitjà, acompanyant diverses ONG’s i experts en temes de conservació del medi ambient, l’artista plàstic Àlvaro Solerarpa, que col·labora amb l’associació internacional Plastic Pollution Coalition  (http://www.plasticpollutioncoalition.org) va venir a la Fundació Sierra i Fabra a parlar-nos d’Art. L’acompanyava a la taula el periodista de El País i Catalunya Ràdio Cristian Segura, qui coneix molt bé l’obra de Solerarpa.

Van debatre tots dos sobre la seva obra i el moment actual dels creadors d’obra plàstica al nostre país. L’any passat va exposar a ARCO i reconeix que la comparativa entre Madrid i Barcelona, en aquest terreny es tremenda. Per això exposar allà va ser una molt bona oportunitat per a ell “porto 11 anys treballant com a escultor i es en aquest últim any, conseqüència de la feina Evolució Tòxica, que tinc galerista”.

Diu que li agrada molt viure a Girona, l’Empordà és un lloc perfecte per treballar, però la inspiració li arriba quan és a Barcelona. “Fins ara m’he autofinançat, per sort, el fet d’haver treballat al cinema i a la publicitat m’ha permès no dependre de res més”.

Explica també la seva experiència treballant al taller d’un taxidermista a Bèlgica l’any passat “sortia cada dia esquitxat de sang i carn. Allà vaig veure coses molt contradictòries: gent que es diverteix matant animals i després els envia a altres persones que els dissequen i els tornen a recompondre”.  Li preocupa molt la qüestió mediambiental “El mar està ja a un nivell de plàstic no assumible. En els últims deu anys s’ha fabricat més plàstic que en tot el Segle XX”. Les Ong’s intenten explicar la situació, però han de vigilar molt el seu discurs, perquè no sigui negatiu i provoqui rebuig, “Per això els artistes hem de fer-ho a través de les nostres obres”, diu.

 

Reportatge complert ENA’16 a la revista trimestral de la Fundació Sierra i Fabra: www.lapaginaescrita.com.

 


Vídeo de la Xerrada

Scroll to Top